El fill del perruquer

«Ha escrit una novel·la irresistible, en la qual demostra el seu atreviment literari i la mà ferma que té a l’hora d’escriure. Sense pretensions ni soroll, però amb una gran precisió, Bakker demostra ser un dels nostres millors escriptors.»

«El millor llibre de Bakker fins ara!»

«J. M. Coetzee»

«NRC Handelsblad»

«Els fans de Bakker estan d’enhorabona: torna el Bakker genuí, amb el mateix to lacònic i ritmes intel·ligents que ja trobàvem a les seves obres anteriors.»

«Noordhollands Dagblad»

«El llenguatge, l’humor subtil, la informació refinada dosificada, els personatges singulars, tot és perfecte. Un altre bon llibre, amb una història que se’t queda a la ment durant molt de temps.»

«Leestafel»

«El llibre cada cop sorprèn més, manté el suspens i està, senzillament, molt ben escrit.»

«De Lezer des Vaderlands»

«Llargament esperada i, per fi, ja és aquí: la nova novel·la de Gerbrand Bakker. I és ben especial!»

«Mijn boekenkast»

«Una mica incòmode, intel·ligent, … no li falta res. Només podem dir SÍ, SÍ, SÍ per Gerbrand Bakker i El fill del perruquer!»

«Ruth Joos»

«Una gran novel·la, plena de personatges enginyosos i escenes emocionants.»

«HUMO»

«El fill del perruquer té un argument brutal i juga amb la idea d’una història dins la història.»

«Nederlands Dagblad»

«Igual que amb A dalt tot està tranquil, Bakker sap com capturar una vida senzilla on els episodis clau del passat reapareixen meravellosament amb la descripció de petits moments – escenes que no necessiten un argument colpidor per capturar la vostra atenció.»

«De Volkskrant»

«El millor de Bakker és que , des de xerrades en una perruqueria fins a visites a pubs, que donen vida als personatges. Els esdeveniments són quotidians i els diàlegs, naturals, i no entens realment què ho fa però alguna cosa et commou. I entremig de tot, apareix aquell escriptor que ho converteix tot en una ficció creïble. Tant de bo no ens haguem d’esperar tant per a una nova novel·la.»

«Dagblad van het Noorden»

«El llibre és inusual i està construït de manera intel·ligent. Una història commovedora i vulnerable que, acompanyada d’una llàgrima, un somriure i la pell de gallina, fa pensar.»

«LeesKost»

«Bakker no escriu sobre metafísica, sinó sobre les meravelles de la realitat. En Simon hi ha un moment que diu “Són coses que passen, coses que existeixen i prou.” Aquesta lògica impregna tota la novel·la i, per extensió, tota l’obra de Gerbrand Bakker. […] Bakker no deconstrueix les situacions complicades: les mostra. La manera com evita les grans escoles de pensament que determinen la literatura – metafísica, psicologia i filosofia– és el que fa de Bakker un autor únic per a qui drama i joc tenen el mateix significat.»

«Trouw»

«Sobretot l’actitud indolent d’en Simon davant la vida està ben retratada. Bakker fa que la seva falta de decisió i curiositat no només sigui creïble, sinó també empàtica […] Novel·la sovint divertida, de vegades malenconiosa, sempre captivadora.»

«Het Parool»

«El més encisador d’El fill del perruquer és que res sembla inventat i, tanmateix, hi ha alguna cosa màgica que flota damunt de les pàgines. […] Escenes explicades amb senzillesa, bojament terrorífiques i, al mateix temps, commovedores. […] Té una bellesa única.»

«De Groene Amsterdammer»

«Hi ha escriptors que no depenen de la quantitat sinó de la qualitat. Gerbrand Bakker és un d’aquests. Ens en declarem fans […] Una novel·la fenomenal […] Una bonica novel·la sobre el dol i els vincles familiars.»

«JAN Magazine»

«A més d’una bona història, El fill del perruquer ofereix una exposició de les mancances i els desitjos humans. […] Aquesta novel·la tan ben construïda tracta sobre el passat i la veritat.»

«MappaLibri»

«Capítols breus, frases curtes, observació objectiva entrellaçada amb incidents apassionants i un final obert.»

«NBD Biblion»

«Representa l’humor i la tragèdia dins de les diferents relacions familiars, aquest és l’art de Gerbrand Bakker.»

«Boekenpost»

«Bakker et fa entrar tranquil·lament a la història i després no et deixa anar. […] Crea una història dramàtica que t’arrossega, planteja preguntes i les resol a poc a poc.»

«Max Magazine»