Ni una o l'oposada flor / Ni una o la opuesta flor. (Catalán)

Siempre se nace en una lengua. Nacemos delimitados por las coordenadas de los códigos lingüísticos que heredamos y eso hace que la lengua sea nuestra condición de posibilidad, pero también nuestra condena. Los límites de nuestro lenguaje son también los límites de nuestro mundo. Pero entonces ¿qué ocurre en los contextos de contacto de lenguas? ¿Qué pasa cuando ciertos códigos hegemónicos ensanchan sus límites a costa de otros? Y ¿qué pasa, así mismo, cuando interactuamos con animales no-humanos que tienen umbrales de lo visible, de lo audible... diferentes al nuestro?

Sempre naixem en una llengua. Sempre naixem delimitats per les coordenades del codi lingüístic que heretem, i això fa que la llengua sigui la nostra condició de possibilitat, però també la nostra condemna. Com se sol dir, els límits del nostre llenguatge són també els límits del nostre món. Però llavors què passa en els contextos de contacte de llengües? Què passa quan certs codis hegemònics eixamplen els seus límits en detriment d’altres? I encara més: què passa quan interactuem amb animals no-humans que tenen llindars del que és visible, del que és audible... diferents del nostre?