Comandant (Katalanisch)

«Un testimoni impressionant de la necessitat de rescatar del mar persones en dificultats. [...] Tot i que la història està ambientada durant la Segona Guerra Mundial, aquest poderós testimoni del deure secular, humà i ineludible de cada individu de salvar els seus semblants en alta mar, és especialment actual. Veronesi demostra una vegada més que el veritable poder de la prosa rau en l’equilibri minuciós dels seus registres; un ganivet esmolat talla bé, però un ganivet massa esmolat es trenca.»

«Amb una escriptura tan impactant com un torpede, Sandro Veronesi i Edoardo De Angelis donen vida a una lliçó d’humanitat i valentia en alta mar, en plena Segona Guerra Mundial.»

«És un llibre que traspua dolor i tendresa a cada línia, on és fàcil de llegir el subtext de l’episodi històric, és a dir, la història dramàticament actual dels rescats al mar, posant al lloc dels mariners d’en Todaro els voluntaris de les ONG implicades al Mediterrani per rescatar de les ones la vida dels exèrcits desarmats dels últims del món.»

«Comandant és una novel·la de guerra formidable però també un torpede d’humanisme. [...] Un llibre on forma i contingut s’uneixen per revelar de quina manera es pot continuar sent humà quan la humanitat perd el cap i el cor.»

«Un psicograma emocional.»

«La història d’aquest home, tal com l’expliquen De Angelis i Veronesi, m’ha colpit i emocionat. Cada pàgina qüestiona en què ens hem convertit.»

«En un moment determinat, tens la sensació de ser, realment, dins d’una torre de Babel. Hi ha qui parla sard, qui parla napolità, qui parla un francès lleugerament difuminat. Cada un d’aquests idiomes és un codi entre els que s’entenen, però n’hi ha un que entén tothom, que és el dels canons i la guerra. Quan crides “Foc!” o “A cobert”, ja saps què cal fer, i el submarí es converteix en res més»

«que una màquina, que ataca o s’enfonsa. La història de Comandant és una història real. Sembla absurd, perquè diries que som a vint mil llegües sota el mar, però en canvi tot el que s’explica va tenir lloc.»